Toniet, ¿que dorms, o beques?
Què és això, tant de dormir!
Cada pic que em veus venir,
no sé per què no t’aixeques.

Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.

Si es companyero és xapat,
no ho és de naturalesa:
però de mal d’arriesa
ningun metge n’ha curat.