Mateu de can Amorós,
¿què tal? ¿que no t’ha agradat,
que aixuxí te n’has anat
sense dir-mos adiós?

Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.

-¿A Son Pou heu de segar,
qui n’és un lloc tan feixuc?
-I es compte que jo duc:
que no el m’he de carregar.