-Encara que sia al•lot,
llecènci vui demanar
si em voleu deixar mesclar
cartes en es vostro joc.
-Al•lotet, com t’he afinat,
amb sa careta atrevida,
jo em pensava que sa dida
llavò et ’via desmamat.
-Antany, a aquestes saons,
mu mare em va desmamar,
i d’aleshores ençà,
heu de comprendre, germà,
que estic tan fort per glosar
com un bastiment per mar
que és sortit a pelear
amb mil i cinc-cents canons.
-Engendrat de sang robada,
toca, ves-te’n a colgar,
que no hi ha cap cristià
que pugui arribar a afinar
qui és ton pare i ta mare!
-Tant puc esser fii de frare,
com canonge o capellà.
Veniu ençà, mon germà,
i em dareu sa ma a besar;
per ventura sou mon pare,
que ja enganàreu mumare
a’s temps d’es fadrinejar!
-¿Ene quin llibre has après
aquest dibuixat que tens?
Es bords no tenen parents
ni vincles ni testaments,
sinó que ses seves gents
descendeixen del pecat!

Dia setze vaig anar
a manacor, a vendre figues,
i ella, per ses ferides,
tot lo dia em va cercar.
Caçava arreu com un ca,
en de dia i de vetlada;
dia desste m’encontrà,
tot sol, a s’entrecavada,
com si m’hagués de menjar!
Jo li vaig dir: -¿Qui ets tu?
-Jo som la senyora Rosa,
qui no perdona ningú!
-¿Que no saps que som casat
i tenc muller i tenc infants?
-maldament sien bergants,
jo mai no he reparat.
I else don, per amistat,
una partida de grans.-
I sa puça se temé
que jo pintires tenia
i en sa nit, mentres dormia,
de brodadora va fer.
I es poi, per més enginyós,
fé sa mostra foradada,
i així me feren tots dos
una pintura acabada.

Jo estic a Son Carrió
i no faré cosa bona
perque sa meva madona
me pega amb un rabassó.