Som soldat d’artilleria
d’un poble devers Maó;
som del vuitè batalló,
la tercera companyia.
Un dia de guàrdia estava
i es primer em va cridar,
va dir: -Escolta, Colomar;
sabràs que vas a L’Havana.-
S’orde vengué de seguida
que m’havia d’embarcar;
no vaig poder anar a cercar
sa robeta que tenia,
i a Ciutat, a ca sa tia,
la vaig haver de deixar.
Me dugueren a la Mola
a guardar prisioners.
Un homo sense doblers,
a onsevuia fa nosa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Soldats
Poble
Capdepera
Núm de glosa
774
Volum
II
Altres cançons relacionades
Na Maria mos és fuita,
en sa nit, de dins es llit.
Ja ho devia esser atrevit
aquell qui la se n’ha duita!
L’amo meu ambe qui estic
un cop crida i s’altre no.
Jo sempre li don raó,
i és perque no multiplic.
Jo la tenc ben retratada
i escrita a un paper,
que, amb aquesta temporada,
no guanyarem cap dobler.
Sé cert que altra temporada
llampugues no pescaré.
Tradicionari de Mallorca
