Altres cançons relacionades
Sa veia, de s’alegria,
casi va perdre ses dents
i estaven tots dos contents
veient es niu qui s’omplia.
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Com te veuré publicada
davant un altar major,
te tendré més passió,
més voluntat i amor
que s’homo en esser casada.
Tradicionari de Mallorca
