Jo frissaré de tornar
tres-centes quatre vegades.
Oh, portes purificades!
Si en tornar vos trob tancades,
bé podran venir es frares
amb ses banderes alçades,
cantant, per dur-me a enterrar.

Sa matinada fa fred
quan cau serena del cel.
Tu penses per un Miquel
i jo pen per un Francesc.

Jo espellava ses sabates
i no sabia per qui:
tan possible és casar-m’hí
com una moixa nodrir
una ventrada de rates.