Sa sogra mereixeria
fer-li córrer la ciutat
amb so botxí an es costat,
damunt un ase gelat;
veiam si s’agüaria!

En Pau Batlino va a missa,
i, d’empegueït que està,
dotze pareis manllevà
per honrar-li sa païssa.

¿Tan prest, senyors escrivans,
teniu ses plomes cansades?
Encara no hi heu posades
ses meves penes més grans.
Cabos, sergents, capitans
me diuen: −¿De què t’enfades?−
I jo te sospir debades.
D’es meu cor surten flamades,
bona amor, qui em causen danys.