Vida trista, vida trista,
vida trista per a mi:
me’n pren com lo sebel•lí,
que cóva ets ous amb la vista.
El qui festeja d’uiades,
ralla poc i obra molt;
i jo call i mir, i escolt,
per no demostrar errades.
Sa cunyada em fa la pala
i jo, tonto, no me’n tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.