Sól•lera, sól•lera, de s’enamorada. Si la fos vista, l’haguera agafada.
Sól·leres
Esporles
Si Déu sa vida em llevava i servida no t’hagués, lo que planyeria més és no haver-te festejada.
Un cervellet de pinsà i sa sang d’una titina i s’amor d’una fadrina, saps quina cassola fa!
Un jovenet hi ha a Esporles, estufat i ballarí: ell se n’ha duit, per coir, un capellet que té borles.
