Altres cançons relacionades
Me’n vaig damunt la roqueta
a la vorera de mar
preparant una canyeta
per oblades agafar.
Elles, que són polissones,
no se volen atracar,
i esperen es menjar
set o vuit passes enllà
fins que hi puguin arribar
amb sa canya, anant de bromes.
Sa teva cara garrida
me pareix un diamant;
me som enamorat tant,
una cosa fora mida.
Si no em vols, rosa florida,
moriré penant, penant.
Si t’embarques devers Mina
o Sa Mola, qui és veinat,
menjaràs es pa comprat,
perque sols no cuien blat
per mantenir una gallina.
Tradicionari de Mallorca
