Siga bord, siga xueta,
que vénga, que em vui casar,
que estic cansada d’estar
de los meus majors estreta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llubí
1765
III
L’any qui ve no segaré
ni a jornal ni a escarada,
perque ja seré casada
i es pa de s’homo tendré.
S’altre dia una cigala
se baraiava amb un gri
i un passaforadí
amb un moscard s’afaitava
i una llagosta aplegava
es pèl amb un estorí.
Que té de manya es ferrer
de picar damunt s’encruia!
Encara que es vei no ho vuia,
’ximateix m’hi casaré.