-Si vos toquen a sa porta
per casar, digau que sí.
I si és viudo, digau-lí
que pens en sa dona morta.
-Ja pens en sa dona morta,
però no me’n puc servir.
Jo som vengut per aquí
a cercar lo que m’importa:
i si tu no estàs resolta,
jo faré altre camí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1831
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un escarabat va dir:
-Ses mentides van en gros:
jo he vist un gra d’arròs
com sa torre d’un molí.
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Ric rac roc,
barres de foc,
corones d’espines.
¿Què ve que d’aquí a cent anys
no ho endevines?
Un molí de foc.
Tradicionari de Mallorca
