Com més va, més m’agradau
amb so rebosillo groc;
deixau-me tocar aquest floc
que duis en es dengue blau.
Des que vos ne sou anat,
mon bé, a passar revista,
sempre he tenguda la vista
girada devers Ciutat.
Vaja, vaja, cimenter,
no siguis tan jugeret.
¿Com és que estau tan grasset
i botau tan falaguer?