L’amo, pareix que gustau
que un missatge fas fortuna;
mala nit i banyadura,
i encara el barrejau.

Ja me puc morir en voler,
perque tenc lo que volia;
ja no esper més alegria
que el cel, a on Déu me crida
i ara ja hi voldria ser.

Tots es senyors de Sineu
van carregats de serena
i duen sa bossa plena
d’un velló teu i un de meu.