Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!
Ara veuràs si et dic ver,
s’homo si et darà renyina!
Mai estaràs més a pler
que en temps que seràs fadrina.
Vós teniu aquests dos uis!
Par que deixin anar espires!
Estimada, com no em mires,
a mon cor dónes perjui.