Biniaraix, un pujol,
reietes i capamuntes,
duen faldetes amb puntes
i sabates de xarol.
No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Vilaró, ¿no la repares?
Estira-li es muguerons:
que sa llana d’es potons
bastarà per fer calçons
i capots an es patrons
i hàbits a tots es frares.