Ruberts n’és una ciutat
enrevoltada de roques,
però hi ha unes al•lotes
qui duen lo bo amagat.

Amb Vós me confés, Senyor,
perque sou la Veritat;
de lo que he fet i pensat,
de tot vos deman perdó.
Misericòrdi’,Senyor!
Me pesa d’haver pecat;
teniu de mi piedat;
sens Vós no puc haver bé,
sens Vós no puc haver gràcia,
que tant l’he de menester.

¿Saps què voldria tenir?
Ses sales plenes de blat,
i, en haver-lo acabat,
que se tornassen omplir,
i una bota de vi
i llavò un porc penjat,
i una al•lota en es costat
per porer-me devertir.