Sa meva amor està malalta
i m’ho ha enviat a dir.
Jo voldria ser es coixí
d’allà on posa sa galta.
Un homo que no té pa
per ell, es fiis i sa dona,
s’alegra tant d’una trona
com una euveia d’un ca.
Oh parei desgraciat
en fer-me tocar dins s’era!
L’amo diu que don llendera,
que ja en duran de Ciutat.