Altres cançons relacionades
Corb,
ton pare és mort,
ta mare badaia
dins un sac de paia,
que li calen foc.
Aqueixes vives colors,
estimada, que teniu,
són que em fan viure catiu
i enamorat de vós.
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Tradicionari de Mallorca
