En sa mà tenc sa guiterra
i amb s’altra la faç sonar.
Com veig que me n’he d’anar,
al•lotetes, a sa guerra!
P’es Puig d’Alpara ja hi plou,
per aquí qualque goteta.
Noninó sa petiteta
enconada d’un blanc d’ou.
Sa mare, que és sa més veia,
va tenir es trebai més gros:
no va sebre cinar arròs
sense posar-hi canyella.