Adiós, blanca roseta
plena de bones colors!
No hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vós.
Ai, que estic d’enamorada!
I tu, que hi estàs de poc!
Dins lo meu cor tenc un foc
i tu hi tens aigo gelada.
Jo m’és seguit somiar
i somiar que estic ric;
com ve devers mitjanit,
no tenir trast que parar.