Jo no m’era feta mai
a lluny de vós, mu mareta;
donau-me sa gonelleta,
es gipó i sa manteta
que em costa tant de trebai.
M’has fet perdre s’alegria
i tots es devertiments.
Quan jo pens en aquell temps
que de sa nit feia dia!
Tan forta és sa meva amor
que amb En Juan he posada
com una estaca aficada
dins un aumud de segó.