Un homo qui llaura roques
no fa sinó flastomar:
com se morirà, anirà
an el cel de ses miloques.
En es girant de Deià
vós encara éreu nina
i s’inimic, Catalina,
joies de vós va mostrar.
Com veig que no puc, no puc
caminar, i tenc de córrer!
Un fadrí, com s’enamora,
posa per intercessora
la Mare de Déu de Lluc.