Cantin celi, cantin celi,
cantin celi, ja ho val!
Qui té es salero venal
que el dugui an es Mercadal,
an es ball d’En Binieli.
A Ciutat me n’aniré
a llogar-me per criada.
Si en esser allà no trob casa,
me’n ‘niré a estar en es corter,
en es costat de mon bé;
que vida més regalada!
Jo som estat a Liorna,
que no hi canten capellans.
Na Paula manlleva pans
de blat, i d’ordi else torna.