Jo no m’empatx de raons
mi cap me’n vui escoltar:
tu no havies de tancar
mon germà per ses presons.

Vós teniu mans de senyora,
de plata teniu lo cor,
vostra cara és un pom d’or
que tot lo món enamora.

Jo me faré fer una ermita
i llavò m’hi tancaré,
i així almanco no veuré
persona ane qui vui bé
que un altre se n’aprofita.