Jo guard es plans d’es Castell
Na Burguesa i n’Escolana
i me’n vaig de bona gana
aviat com un aucell.
Si n’eres com l’aucellet,
aniries per les altures,
veuries les amargures
que per tu pas, ramellet.
Com més valdria “pa”, “pa”,
que en es peu sabata blanca;
que, si ara no te’n manca,
per ventura temps vendrà.