Vaig carregada de dol,
sí, de dol, ben endolada.
Si s’estimat m'ha deixada,
tornarà, si Déu ho vol.
Diumenge, encara que ploga,
me’n tenc d’anar a Llucmajor;
si no puc veure s’amor,
faré visita an es sogre.
Com veig es sol que se pon,
de lo que em dóna més pena.
Alerta, guerrera meva,
no t’haja de tòrcer es coll!