Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.

Anem, Lleonets, anem,
farem una revenguda
i veurem si suarem
s’aigo fresca que hem beguda.

Si t’has deixat de venir,
per amor no faç pregaris;
jo passaré més rosaris,
saltiris i novenaris,
que no pensis més en mi.