Es sostre de Can Serralta
anit ha desbarrancat
i n’ha ferit s’estimat
i du es senyal a sa galta.
Jo voldria sabre-lè
aqual ha de ser sa meva,
i jo aniria a ca seva
cada vespre a veure-lè.
Qui mal anda, mal acaba;
sempre ho he sentit a dir.
Una fadrina mundana,
bé floreix, però no grana
i arriba a fer mala fi.