D’estiu, en haver segat,
mos casarem, amor meva;
veurem la gent de ca teva
si de rallar haurà acabat.
Jo i vós, estimat meu,
que estàvem d’enamorats!
Però no ho ha volgut Déu,
que mos casàssem plegats.
An el sen Pere n’hi pren
com a’s frares del Socós:
que en no tenir figues roges
se mengen ses aubacors.