Si sa mare coneixia,
la hi ’niria a demanar;
si per curro la’m vol dar,
a mi bé me serviria,
perque cuixals em faria
per ses messes de segar,
que antany los vaig esqueixar
i enguany de nous ne tendria.
No em pensava, Elionor,
volguesses s’homo tan negre,
que un caramull de pega
ja no hi fa divisió!
Per aquí fas ets entorns,
que dius que no vendràs massa:
ja esperaràs que jo faça
pregaris a Déu que torns.