Jo no som anat a escola
ni som estudiat moral.
Tu qui ets bon menestral,
¿com no fas una destral
qui tai llenya tota sola?

-Pastoret, ¿d’on véns?
-De la muntanya, de la muntanya.
-Pastoret, ¿d’on véns?
-De la muntanya de veure el temps.
-¿Quin temps fa?
-Plou i neva, plou i neva.
-¿Quin temps fa?
-Plou i neva per allà.
-Fé volar es coloms
tot lo dia, tot lo dia;
Fé volar es coloms
tot lo dia p’es racons.
Fé volar ets aucells,
tot lo dia, tot lo dia.
Fé volar ets aucells,
tot lo dia p’es portells.
¿Quina feina fas
per la muntanya, per la muntanya?
¿Quina feina fas?
-Vine, vine, i la veuràs:
faç volar es coloms
tot lo dia, tot lo dia,
faç volar es coloms
tot lo dia p’es racons.

Una cosa m’aconhorta,
i és aqueixa: en no veure’t,
m’alegra aqueix oratget
qui ve de fora de Mallorca.