Si no t’alcanç, poré dir
que passes m’hauràs costades.
¿Saps quan me seran pagades?
Quan ses mans mos hauran dades,
garrida, i m’hauràs dit sí,
i l’endemà dematí
ja estaràn rescabalades.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
1796
III
Desditxada la poncella
que la tiren per sa pols!
Sa meva al•lota en vol molts,
i són molts que es riuen d’ella.
-Puput! -Mussol!
-¿D’on véns? -De Roma.
-¿Què portes? –Corona.
-¿Què busques? –Muller.
-Pega tres tocs i busca-la bé.
Allà en el pou de Jacob
estava Samaritana
vermeia com una grana
i cremava com el foc.