De Son Odre a S’Estorell
jo no hi planyia es camí
per veure aquell xerafí
que valia més per mi
que es terme de Marratxí,
que Son Coc i Son Verí,
Son Sales de Marratxí,
Barcelona i es Castell.
Si fos estat coronell
o comandant de vaixell,
sa sang i sa meva pell
tenia per donar-lí.
A s’ombra de sa figuera,
que hi deu fer de bon estar!
Ja poreu venir a girar
lo que hi ha dalt aquesta era.
Suara he vist un borino
qui volava a s’enrevés.
Homo qui no té doblers
no pot anar an es casino.