Es dia que te n’anares,
vaig tenir la mort present;
tu te n’anares content,
i a mi trista me deixares.
Olla petita, prest vessa:
aquest mal, de sempre ha usat.
Jo no m’havia enterat
que aquesta de Son Daurat
d’homos tengués tanta pressa!
An es camí de Ciutat
n’hi ha que el troben enfora;
jo hi aniria cada hora
per veure mon bé estimat.