M’ha arribat a ses oreies
que sa sogra no me vol,
i jo m’he de posar dol
d’ella, amb gonelles vermeies.
Jo no hi anava tot sol;
un casat m’acompanyava,
i p’es camí cabilava:
¿Veiam qui tendrà es llençol?
N’Antonina de Menut
i sa berganta de Mossa,
sa d’Aubarca, aquella coixa,
són ses més guapes de Lluc.