Quines paraules més veres
mos dèiem en festejar!
Qui s’ho havia de pensar,
que s’haguessen de trencar
unes amors tan senceres!
Com es solpàs hi va anar
a beneir ses panades,
En Gelat feia parades
p’es corral, sense aubardà.
¿Com s’ha de morir es margai
i cada dia se roua?
¿Com ha alçada tanta coa
aquest dimoni de jai?