Jo festejava a Llubí
amb sa fia d’En Tramuja;
sa mare, quan ho va sebre,
de ràbia, matà sa truja.
No la voldria criada,
perque és ofici penós;
mai té sa feina acabada:
quan han sopat es senyors,
llavò li ve s’escurada.
Vós teniu uis d’atzabeja
i m’heu fet enamorar.
Si no us arrib a alcançar,
estimada, al cel vos veja.