L’amo, no vaig de cançons,
de Son Daviu vui partir,
perque jo i es padrí
estam cansats de coir
olives com a murtons.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
70
Volum
II
Altres cançons relacionades
Estimat, perseverau,
que vendrà bé qualque dia;
qualsevol cosa faria
fora sa que em demanau.
Jo vaig demanar a un bergant
es punt d’es segar quin era:
-Es dur una fauç geugera,
tirar es colzo per enrere,
falcades, i per envant!
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Tradicionari de Mallorca
