Amb tota sa nostra manya
vos venim a recibir.
Aquestes joves d’aquí
són ses més guapes d’Espanya.
Mon pare i ma mare, dindó, dindó, dindeta,
mon pare i ma mare just me tenen a mi.
M’envien a l’escola, a aprendre de llegir.
El Mestre qui m’ensenya s’ha enamorat de mi.
Me diu: -No et facis monja, te casaràs amb mi.
-Som massa petiteta i no us sabré servir.
-Tu faràs com les altres; com me veuràs venir,
hi pararàs la taula, hi posaràs vi.
I a cada cap de taula, un libre per llegir,
i quan en serà l’hora vendràs amb mi a dormir.
Noltros ja en tenim, d’amics,
però no else cauen plomes;
pel Àngels no donen pomes
ni p’es Dijous Sant confits.