Si m’havia de casar
ambe qui no tenc quimera,
me’n prendria com Sant Pere,
que se va fer canalera
a los seus uis, de plorar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1788
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mai he passada més gala
que es dia que em vaig casar;
vaig amollar es bestiar:
que par qui té por de tala!
Tu qui véns de casa rica
dus es rebosillo prim;
si et descuides una mica,
t’untaré es nas de saïm.
Bona amor, d’un pic d’espina
m’ha sortit un panadís;
no em ve d’una hora, quan fris
per rallar amb tu, Catalina.
Tradicionari de Mallorca
