Si m’havia de casar
ambe qui no tenc quimera,
me’n prendria com Sant Pere,
que se va fer canalera
a los seus uis, de plorar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1788
Volum
III
Altres cançons relacionades
Que estàs de sana i vermeia,
careta de serafí!
Ditxós serà aquell fadrí
qui amb tu farà pareia.
Dins sa cuina sent alens.
¿Que hi tens ningú col•locat?
Saps que ho som de malpensat!
No la’m fas que no la’m pens.
Ja diràs a mon germà
que ha xerrat, i no hi ha gaire;
sa tira saliva a l’aire,
a damunt ell li caurà.
Tradicionari de Mallorca
