Si la vols que tengui jocs,
l’has de cercar jove i sana:
aqueixa de Sa Cabana
és un mira’m i no em tocs.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Manacor
1969
III
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Afica sa fauç endins
i agafaràs bon manat,
i estreny bé es safalcat
i no t’escaparan brins.
Me n’anava cap avall
p’es comellar de ses Basses.
Quin dos jocs de carabasses
s’engronsen dins aquest ball!