Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.
A la casa no és hostal,
i se’n van en esser hora.
Si vols dòrmer, fe’t enfora
tres passes lluny d’es portal.
En ses mans tenc un mirai
per porer-me mirar bé.
Es meu estimat primer,
sols no sé si l’he vist mai.