Ara balla Na Menuda
que és sa marilla d’es joc:
es defecte que li trob
que balla bé, si no muda.

M’has deixat, estimat meu,
i ha estona que ho desitjava:
cada dia a Déu pregava
perque no fosses es meu.

Si no havia de cantar
més que aquell qui té cantera,
me’n pendria com Sant Pere,
que se va fer canalera
en ets seus uis, de plorar.