Si pel cas ta mare troba
conveniències millors,
digau-li:-Preniu-les vós,
que jo vui aquest que és pobre.
Es fadrins de Llucmajor
són qui em donen alegria,
però d’Algaida voldria
que se’n perdés sa llavor.
Reparen en voler-mè
perque diuen que som vei,
i jo em trob com un clavell
que està a punt de badar-sè.