Fadrina qui no té mare,
no us admireu si no riu,
perque dins lo seu cor diu:
-Que som de desgraciada!
No siguis cruel
i digue’m que sí,
i un àngel del cel
seràs tu per mi.
Les dues són, bona amor.
i és hora d’anar a dormir.
Vos venim a devertir
perquè ens han dit que hi ha aquí
s’al•lota d’es sonador.