Vaig carregada de dol,
sí, de dol, ben endolada.
Si s’estimat m'ha deixada,
tornarà, si Déu ho vol.

Jo em vaig enamorar d’ella
sense sebre el seu intent,
i ara jo me vaig perdent
com si fos un bastiment
que anant per mar tot s’estella.

Es gorrions fan: “deu, deu”;
sols no arriben a dotzena.
En tenir sa panxa plena,
ja no en volen a cap preu.