Ric rac roc,
barres de foc,
corones d’espines.
¿Què ve que d’aquí a cent anys
no ho endevines?
Un molí de foc.
Cada dia dematí
an es lloc don una uiada;
si no us veig, prenda estimada,
de pena tenc de morir.
Jo he vist es sementer
que has de segar, Mariona;
dies de vent fa qualque ona
blava, qui la mar no en dóna;
’par que sia mar qui ve.