Lo meu bé, no aneu de nits,
que en sa nit roben les dames.
Que no us robassen a vós,
cotonet de mes entranyes!

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Luxúria

Poble

Artà

Núm de glosa

1094

Volum

III

Altres cançons relacionades

Rengo-rengo,
se va alçar frare Vixengo,
fent de bufó,
i va comprar un cortó
i un cortinel•lo.
Son pare es va alçar tebel•lo
quantra un diner,
i llavò un cavaller,
va treure espasa
i li va comprar un ase
de dos reals,
qui no teia queixals
ni manco dents,
i guanyava an es valents
a córrer poc.
Varen trobar un bufetot
amb so nas junt
qui volia pendre el punt
a la llimona.
Aquesta és lletra rodona
i se diu o.
Un malalt, en no estar bo,
ha mester el metge,
i amb un diner de fetge
està sadoll.
Un porc adins una soll
que està d’a pler!
Jo seria de parer
de dar-n’hi p’es cul.
¿Voleu que engreixem un mul
sense farratge?
Ja faríem bon viatge
fins a València.
Al•lots, teniu paciència
d’això que dic;
que jo tenia un amic
fi com un porc;
era fii d’un homo xorc;
ell no ho creureu!
Empatissava de sèu
perque lleneg,
quan sortís es frare llec
devers les deu.
Tots se’n van corrents, a peu,
prenen portells,
i jo anava darrere ells,
davant davant,
i esmolava un taiant
en es pilló.
Darrere sa processó
anava ‘es jutge
an es costat d’una trutja
sense faldons.
Re-mil querns de batallons!
tots darrere ell!
-No prengueu aquest portell,
s’hi cala foc!
Si voleu tenirr bon joc,
’sentau tresets.
-Ja valen més es durets
an es rei d’oro,
qui són qui maten es moro
a bastonades,
vénga compondre arengades
dins un barril.
De gavatxs n’hem mester mil,
a lloc d’arròs.
Tu tens es ventre més gros
que una muntanya.
Jo t’aficaré sa banya,
si em fas venir!
Arribam un dematí
de sol i vent.
En sortiren més de cent
a rebre-mós,
i just feien mirar-mós
sense dir res.
I com es cas és intès,
mos comencen a encalçar,
i a pegar
tocs i més tocs.
I si vos pareixen pocs,
refegirem,
i altres tants vos ne darem;
no en falten ganes!
Ho donàrem a ses cames
tocant soletes,
i en tiràrem, de mongetes
d’ou de canari,
fisn que va esser necessari
aturar-mòs.
Bon Jesús gloriós,
ara i sempre assistiu-mós.

Tot es temps que no el veuré
l’amo amb qui tendrà ganància,
perque d’enyorança i ànsia
molts de pics no menjaré.

S’estimat me va tirar
per sa cara que era negra:
no som blanca que ho valega
ni negra per mascarar!

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca