En es cantó de can Moma
vaig dar clau an es panet.
Sa somera d’En Xeret,
en veure corda, tremola.

-Freixurera, freixurera,
jo te cercava encontrar,
perque anares a cercar
En Pere Bossa a ca-seva!-
Dos-cents quintars de freixura
se’n dugueren a la mar,
i encara no else bastà,
que varen ’ver d’intentar
de treure sa de sa mula.
Com En Gelat se’n temé,
que terien sa de sa mula.
-Sa meva no està segura.
¡Què és això tanta freixura
que aquesta gent ha mester?-
Sa freixura va de vega
per tota la nació.
Ja ho pot dir En Francesc Rector
que se trobava a sa vega.
Ell i la gent de ca-seva
més d’un mes feren olor!
Si cercau aquell carrer
d’allà on mengen freixura,
trobareu la sepultura
d’aquell ase d’es foner.
Na Bossa i s aRectora
afira varen anar;
tot lo que varen comprar
se n’és anat a la porra.
si ho fa així aquesta cotorra,
me pens que s’enriquirà.

Per anar a la Veracrena
han de passar un torrent,
i jo en passaria cent
per rallar amb tu, Magdalena.