A mi em danyen ses serenes
i aquest anar en sa nit;
i jo, per ses Magdalenes,
sainat de totes mes venes
m’aixecaria d’es llit.

Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de vós, cara hermosa.

Ses al•lotes acertades
se’n van a sentir es sermó,
però ses desbaratades
volten p’es carrer Major.