Si es companyero és xapat, no ho és de naturalesa: però de mal d’arriesa ningun metge n’ha curat.
Satíriques
Campanet
’Calen sa veu per un pobre i l’alcen fort per un ric i diuen petit petit: -Aquí hi ha pell de pessic: aquest durà cera nova!
S’estimat qui taia murta, bé deu sentir bona olor; també deu passar calor taiant sa llarga i sa curta.
Un pam aquí, un pam allà, i un pam que li penja. Un forrellat.
